El poder de la educación

(Esta entrada sólo figura en catalán por el momento)
Llegint la entrada del Blog del Dídac “Educació fracàs i solucions” on recull les dades d’aquest més sobre el fracàs escolar a España, segon país de la Unió Europea on  un 31,2%  dels joves no acaba els estudis de secundaria,  més l’augment respecte al any anterior de un 7,2.
Junt amb la noticia de la nena de 13 anys, María Esther Jiménez, assassinada presuntament per un xaval de 17 anys m’ha fet vindre al cap el  famós decàleg escrit per el conegut jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud.
Un decàleg es un conjunt de 10 principis o normes considerades bàsiques per l’exercici de qualsevol activitat.
Així doncs donem pas a  quest decàleg  per crear un delinqüent , jo afegiria també per crear in nini. He fet una traducció, versió lliure de la versió original del magistral jutge.

DECÀLEG:

1. Doneu-li tot el que vulgui: aixì creixerà convençut de que el mon sencer li deu tot.(“ porque yo lo valgo”)

2. Riqueu-li totes les capullades, grosseries, tonteries i sortides de to: així creixerà convençut de que es molt graciós i no entendrà que en el cole li cridin l’atenció per els mateixos fets.

3. No li donem cap formació ètica: ¡ ja la formarà quan sigui gran!.

4.Mai li digueu que el que fa esta malament: podria adquirir complexes de culpabilitat i viure frustrat; primer creurà que li tenen mania i mes tard estarà convençut que la culpa es de la societat.

5. Recolliu-li tot el que vagi deixant tirar per tot arreu: aixì creixerà pensant que tot el mon esta al seu servei, la seva mare la primera.(perfecte per crear una personalitat narcisista)

6. Deixeu-lo accés a tot: fer, veure o llegir: deixeu-ho que el seu caràcter i consciencia moral es recreï amb qualsevol porqueria. Mai podrà tenir un criteri propi i correcte.

7. Pare i mare discutiu davant de ell: aixì poquet a poquet s’hi anirà acostumant,, i quant la família estigui destrossada ho trobarà d’allò mes normal.

8. Doneu-li tot els diners que vulgui, així creurà que per disposar de diners no cal treballar. (la castració no existeix)

9. Que tots els seus desitjos estiguin satisfets al moment, ara mateix. Satisfacció immediata.(Tot allò que pugui suposar un esforç, mes una satisfacció diferida es rebutjat)

10. Doneu-li sempre la raó: son els professors, la gent , la llei.. que la han pres amb ell. (invitació a la paranoia).

“I quan el vostre fill sigui un delinqüent o un nini , digues que ho heu fet tot per ell”

 “La societat no es la societat. Nosaltres som la societat”

                                                                                               
Afegiré algun comentari a la espera dels vostres.
No existeix la NO EDUCACIÓ, igual que no existeix la no comunicació o la no conducta.
El valor de educar vol dir:  inculcar valors ètics, i responsabilitzar al subjecte, el subjecte es el màxim responsable de tot allò amb el que es trobarà en la seva vida.
La educació del subjecte està en mans dels pares, no dic que la escola no hi tingui un paper, però la escola te una funció primordial: la educació acadèmica.
Finalment els polítics tenen el deure ètic de crear lleis que funcionin i que no sigui “paper mullat”. Es molt mes fàcil i econòmic educar des de la base,  que readreçar tot allò que ja està mal consolidat, perquè cal deconstruir unes creences falses, de les quals el subjecte no s’hi voldrà despendre fàcilment i construir altres creences en principi mes incomodes per el subjecte.
Cal evolucionar per evitar la revolució.
Isabel Cavallé Miranda

3 Comments

  1. Albert Martínez Hernansáez

    Sempre he dit que si el jutge Calatayud no existís, hauríem d'inventar-lo i també que amb unes poques dotzenes de jutges de menors com ell la delinqüència de menors, que no deixa de ser la larva de bona part de la delinqüència a seques, seria altra cosa.

    El dia que al "senyor mestre" se li va acudir dir a un alumne, "llámame Pepe" quelcom va canviar al món de l'ensenyament i no precisament en sentit positiu.

    No, no és el tuteig en sí el problema. Sóc partidari del tuteig entre la gent amb la que hi ha un mínim de confiança, tot i que tampoc des de bon començament entre desconeguts. És el que comporta el tuteig entre l'alumne i el mestre i la percepció que aquell té del mestre com un "col·lega".

    En una memorable conferència del jutge Calatayud, quins vídeos corren per la xarxa, deia -entre altres moltes coses d'extrema sensatesa- que mai ha tractat als seus fills com a amics, sinó com a fills. I ho diu d'una forma molt gràfica. "Si decideixo ser amic dels meus fills, els meus fills és queden sense pare".

    L'infant ha d'entendre ja des de petit, que a la seva vida és trobarà persones a qui podrà tractar com a col·legues i persones a les que haurà de tractar de forma diferent. I que a tots ells ha de tractar amb respecte, diferents graus de respecte, però respecte a tots.

    I a l'infant se li ha d'ensenyar que no tot val. Que no tot està bé. Que hi ha coses que és poden fer i coses que no, i quan una cosa no és pot fer no ha de generar frustració. I que les coses costen i s'han d'aconseguir amb esforç. I han de saber que hi una cosa que se'n diu valors. I que el respecte als valors és la llavor de la convivència. És tasca dels pares i de l'escola. De l'escola i dels pares.

    Personalment prefereixo un nen ben educat tot i que no sàpiga la taula del nou, que un que la reciti de dalt a baix, però no sigui capaç de tractar amb respecte als seus avis, als seus veïns, als pares dels seus amics. La taula del nou, sense dubte l'aprendrà. A respectar els valors, si fa tard, pot ser no n'aprendrà mai.

  2. marta

    M'ha encantat aquesta publicació!
    La meva mare, quan era petita, sempre em repetia el mateix: "La única herencia que te voy a poder dar va a ser tu educación" i per sort, siempre ha cumplido con su palabra!
    Recordo també haver tingut un parell de mestres amb dos dits de front que sempre ens recordaven l'importancia d'educar a casa i no només a l'escola.
    Suposo que part del problema de tot això és el sentit comú (o falta de sentit comú).Educar a un fill ha de ser una prioritat pels pares, però per desgracia (això és el que em sembla) resulta més ràpid o més pràctic fer les coses (si es fan i es fan bé, que això seria un altre tema) que ensenyar al nen com ha de fer-ho.

  3. otto

    El problema ens el trobem quan aquests nois creixen, sense cap valor i cap sentit del respecte adquirit durant els anys i tenen fills. Com han d'inculcar valors i respecte i com han d'educar correctament als seus fills aquests pares que sempre han estat ignorants en aquest aspecte?

    De totes maneres també vull constatar que, segons el meu criteri i la meva experiènca coneixent gent de tot estament social, no té res a veure el nivell d'estudis amb l'educació i el respecte. Tinc amics que no s'han tret ni la secundària que són bellissimes persones i pel contrari, de la gent més déspota que he conegut en la vida tenien un bon curriculum com a estudiant. Això és degut a que la humiltat és un valor que "no està de moda" entre qui vol triunfar i ser algú en la vida.

    Héctor (otto)

Deja un comentario