Dialogar con los hijos

(Esta entrada sólo aparece en catalán)

L’esser humà va desenvolupant el seu caràcter i personalitat segons les sensacions que ha anat captan al llarg de la seva vida.
Una de les maneres primordials que tenim per percebre la realitat, es a través del diàleg. I una de les característiques que es diferencien dels  animals es la nostra capacitat de comunicarnos mitjançant la dialèctica.
Molts problemes que afecten les relacions: companys, parella, fills cuasi sempre provenen de mancances en el diàleg.
Dialogar vol dir quelcom molt particular on hi ha interlocutors que intercanvien informacions. En aquest acte hi ha un emissor i un receptor. Clàssicament s’entén que el emissor pren una posició activa i el receptor tindrà una posició passiva. Encara que la posició de receptor es aparentment passiva, requereix de diferents condicions perquè la recepció sigui possible, escoltar no es gens fàcil. Podríem dir inclús que la escolta es un art que s’aprèn, de la mateixa manera que també aprenem a expresarnos.
Característiques de l’escolta
La paraula escoltar ve del llatí  (auscultare) y vol dir sentir amb delicadesa i cura.
La escolta una part indissociable del diàleg.
La crisis de la receptivitat es la crisis de la civilització actual.
No s’aprèn a escoltar de cop. És tot un procés d’aprenentatge.
Cal diferenciar el fet de escoltar  versus sentir. Escoltar es un acte intencional.
Escoltar no es sentir, sentir no es un acte intencional,  es quelcom biològic, no decidim sentir però si escoltar.
No es pura passivitat requereix un esforç, la tendència a la dispersió o a tancar-se en un mateix sempre estan a l’aguait.
Es atendre i entendre les raons del altre, sense alterar-les, ni manipular-les.
Escoltar es fer-se recipient.(engrandim el sac)
La escolta es pot exercitat en diferents estat de fondària.
Escoltar es buscar la veritat del altre, tenir-la en compte.
Cal escoltar les raons del altre fins i tot quan aquestes raons violenten les nostres creences i conviccions, ens pot fer mal en el dedins, però ens fan créixer en totes direccions.
El bon escoltador no s’atura en les paraules del altre, cerca l’entranya invisible del seus mots, e que no diu explícitament però que si diu, a través d’elles. Lectura.
Es un acte d’obertura al no jo.
Tambe podem escoltarnos a nosaltres mateixos i quan ho fem, el nosaltres esdevé un altre.
La escolta requereix, necessàriament la dualitat. La dialèctica, només es possible si las  persones estan disposades a fer.ho i es tracten com subjectes i no com objectes.
Dialogar no es discutir. En una discussió un tracta de maxcar al altre, d’humiliar-lo. Amb la discussió mai es guanya, mes al contrari sempre es perd quelcom.
Dir paraules no vol dir que hi hagi diàleg dons encara queden en el nostre inconscient vestigis del animal primitiu i dominant que sempre tracta d’imposar-se als demés a través de formules impròpies de sers humans civilitzats.
 
Dialogar amb els fills.
 
Moltes de les nostres converses consisteixen en intercanvis informals o informatius. Hi ha que tenir especial cura quan el que ens transmet l’altre son els seus sentiments. Secundar les emocions positives no te gaire secret, son els sentiments negatius els que requereixen tota la nostra habilitat.
De vegades als pares ens costa acceptar els sentiments dels fills.
Hi ha una relació directa entre allò que sent un nen i com es comporta. Quant el nen se sent bé, es comporta bé. Per ajudar a un nen a sentir se be es molt important escoltar i acceptar els seus sentiments. Això no vol dir que tinguem que estar d’acord o compartir els seus sentiments, nomes reconeixels, i aquest reconeixement permet que acceptin millor el límits.
La negació dels seus sentiments pot confondre i enfurismar al nen. També li ensenya a no saber que sent i a no refiarse de si mateix.
El que pot ajudarnos a escoltar i acollir els sentiments dels nens es tractar de posarnos a la seva pell encare que com dèiem al inici escoltar ens  pot violentar, angoixar i podem tendir a rebutjar el sentiment expressat.
Hi ha circumstancies en que l’amor, l’espontaneïtat i les bones intencions senzillament no sonsuficients , també necessitem un mètode que ens ajudi.
Per tal d’oferir una ajuda en l’escolta del sentiments observarem 4 pases:
 
       Escoltar amb atenció.
Es molt mes fàcil explicarte si et sents escoltat amb interès. De vegades no cal dir res, un silenci solidari pot ser suficient.
 
       En comptes de aconsellar, renyar , reconèixer els sentiments amb la paraula. Aquesta fórmula permet que el nen explori les seves idees i sensacions i poder trobi una solució.
 
       Donar nom als sentiments en comptes de negarlos.
Curiosament quant pretenem que un nen allunyi un mal sentiment ens troben amb l’efecte contrari. Quant posem noms als sentiments el nen rep un gran consol. Algú ha reconegut la seva vivència interior.
 
       Concedir al nen el seus desitjos en la fantasia. De vegades les explicacions lògiques que neguen un desig poden ser no ben rebudes, el sols reconeixement d’un desig pot permetre que la realitat sigui menys pesadora.
Tots el sentiments son acceptables, no es així amb els actes. Hi ha actes que s’han de limitar.

 

Isabel Cavallé Miranda
 

Deja un comentario