Navidad, blanca depresión
(Este artículo sólo figura en catalán por el momento)
(Imagen de cabecera: bokbluster.com)
Els mitjans de comunicació ens expliquen que per aquestes dades s’augmentà el consum de antidepressius en un 40%. Sigui dit de passada, els Nadals permeten fer l’agost a les industries farmacèutiques.
Amb l’arribada dels Nadals, arriben moments de vacances, regals , llums nadalenques…… i per molts aquestes festes son sinònim d’alegria.
Però per molts d’altres , es l’arribada o el recrudiment de la nostàlgia, la malenconia i la tristesa. Aquest estat d’ànim es coneix com Depressió Blanca o Depressió Nadalenca.
La principal causa dels diferents estats depressius tenen la seva base en el fet de que, hi ha un imperatiu a complir, s’ha de ser feliç, especialment feliç.
Aquesta “felicitat” voldrà dir que ens hem de sentir-nos plens, sense faltes: hem de tenir salut, diners i amor i tot allò que la Tv ens anuncia com baluards de felicitat. Hem de brillar com un arbre nadalenc. Hi ha un ideal que hem de complir, i ¿ que passa? Dons que no donem la talla i ens topem que ens falten coses, o temem perdre les que tenim i en comparació amb aquest arbre carregat de llums i brillantors, en sentim com un arbre sense fulles i aleshores poden sobrevindré tot tipus de estat depressius.
Enguany aquestes diferencies entre el “tenir”i la “falta”” s’ha desdibuixat. Aquest Nadal 2011, es el Nadal de la crisi i dels sacrificis. Mes del 80% de la població percebrà en el transcurs d’aquestes festes algun d’aquests ‘símptomes’, encara que en pocs casos s’arribi a un tractament clínic del problema, ja que es poc probable que conclogui en una depressió profunda, a menys que la situació de la persona sigui realment molt precària.
Aquets simptomes no solament son observats en individus amb tendència depressiva. Les persones amb aquesta tendencia pateixen recaigudes amb facilitat, d’altres aparentment sanes duran tot l’any, poden experimentar desànim o tristor en aquestes dates.Si be la depressió nadalenca no es un fenomen nou, serà en aquests Nadals quan deixi de ser una afecció marginal per passar a se una afecció social .La societat actual esta a mig camí entre un període de dol i un procés de adaptació a una nova realitat amb la angoixa de no saber quin futur se’ns depara, amb el que, estar “feliç” es del tot impossible per mes imperatius que ens ho imposin.Si al damunt d’aquesta problemàtica li afegim pèrdues personals: morts , destronaments, pèrdua de feina, salut o pèrdua de valors, aleshores la cosa se’ns complica una mica més i si al damunt hi han antecedents de malalties depressives aleshores hem de encendre la senyal de alarma.
Aquets simptomes no solament son observats en individus amb tendència depressiva. Les persones amb aquesta tendencia pateixen recaigudes amb facilitat, d’altres aparentment sanes duran tot l’any, poden experimentar desànim o tristor en aquestes dates.Si be la depressió nadalenca no es un fenomen nou, serà en aquests Nadals quan deixi de ser una afecció marginal per passar a se una afecció social .La societat actual esta a mig camí entre un període de dol i un procés de adaptació a una nova realitat amb la angoixa de no saber quin futur se’ns depara, amb el que, estar “feliç” es del tot impossible per mes imperatius que ens ho imposin.Si al damunt d’aquesta problemàtica li afegim pèrdues personals: morts , destronaments, pèrdua de feina, salut o pèrdua de valors, aleshores la cosa se’ns complica una mica més i si al damunt hi han antecedents de malalties depressives aleshores hem de encendre la senyal de alarma.
De vegades intentem obeir l’imperatiu de felicitat e intentem distreure els estats de tristor amb objectes: antidepressius, compres, drogues, sexe compulsiu……… , amb els resultat de acabar sentin un vuit i una tristor encara mes intensa. Esta estudiat que els ingressos psiquiàtrics per depressió es donen just en acabar les festes , quan l’intent de emmudir la falta resulta infructuós.
Es normal que ens poguem sentir un tant decebuts, frustats, tristos, desmotivats, o impotents… i per tant no estarem com unes castanyoles. Contràriament al imperatiu de felicitat hem de poder acceptar el sentiments depressius, es un bon moment per expressar-los, compartir-los i aparaular-los per poder fer-hi front d’una manera adequada.
Si be hem de valora a nivell individual el cas per cas harem de saber distingir si ens troben en front d’un estat emocional normal per la situació viscuda o estem en front de un estat d’ànim patològics i en aquest segon cas caldrà un tractament clínic.
Entre professionals de la Salut no hi ha consens absolut en relació al futur. Alguns professionals asseguren que cada cop hi haurà més casos de depressió nadalenca, mentre d’altres entre els que m’incloc pensem com tendència mes probable la progressiva adaptació del individu a un nova manera de viure encara per construir però que de ben segur no ens farà mes infeliços del que erem avans. La manera de sobreposar-se a estats depressius normals no es a base de atiborrar-nos de antidepressius, sinó que es necessari permetre’s els afectes i poder donar-se la oportunitat de creure en les pròpies capacitats per lluitar.
Isabel Cavallé Miranda
Desembre 2011
Albert Martínez Hernansáez
Com que no sóc especialista en la matèria és més que probable que digui alguna bajanada. Tot i així, correré el risc.
Penso que llevat de casos extrems (pèrdua d'un familiar o amic molt estimat, sobre tot si és prematura, pèrdua de lloc de treball, fons d'ingressos o patrimoni que deixi gairebé en la indigència, etc.) les depressions per entrebancs venen més d'ambicions desaforades i sovint inabordables o d'aquella actitud habitual de no conformar-nos mai amb el que tenim i voler sempre quelcom més. Aquí és fa bona aquella afirmació de que no és més feliç qui més té, sinó qui menys en necessita. I potser si que en època nadalenca s'accentuï la frustració del qui no pot tenir un cotxe més potent, una tele més ample i alta, i alhora més prima, o un pis més luxós que el veí o el conegut. En aquest cas l'antídot més eficaç penso que és el convenciment de que val més gaudir del que és té, que envejar o maleir al qui té el que no és pot abastar