Las pérdidas y el duelo en la vida

(Esta entrada sólo figura en catalán)

Les pèrdues i els dols a la vida 

Des de la infantesa comencem a enfrontarnos a la pèrdua. Podríem dir que la elaboració de la pèrdua, a la que anomenem dol, es possiblement un tema central en la existència humana.
Tot i això vivim en una societat en la que la falta, la mort i el dol, acostumen a ser negats i es fa feixuc parlar-ne i reflexionar-hi, cosa que genera desconeixement i desconcert en front de tals situacions.
Alguns experts creuen que un subjecte de 18 anys, ja na presenciat 18.000 “morts”, des de les morts fictícies que apareixen en els contes, les pel·lícules, a les morts reals però impersonals dels telenotícies junt a les morts més personals.
Intentar protegir als nen de la pèrdua i la mort es inútil, més al contrari es precís acompanyar i educar per a la pèrdua, ajudar a la comprensió i a la acceptació que es mereixen els esdeveniments de la vida per poder ser canalitzats i elaborats amb èxit.
Quant parlem de dol es tendeix a vincular-ho amb la mort de un esser estimat però hi ha molts tipus de pèrdua i la afecció estarà en relació al significat i/o valor que li atorguem.
Diferenciarem diferents tipus de pèrdua que agrupem en diferents grups:
1.- Pèrdues  relacionals: Son aquell tipus de pèrdues relacionades amb  “l’altre”. Inclouen la mort, separació, privacions afectives….etc..
2.- Pèrdues intrapersonals: Son totes aquelles pèrdues que tenen que veure amb nosaltres mateixos i amb el nostre cos; es a dir pèrdues de capacitats intel·lectuals o físiques.
3.- Pèrdues materials. Es donen quan perdem objectes o possessions .
4.- Pèrdues evolutives: Les fases del nostre cicle vital.- infantessa,  joventut, edat adulta i vellesa.
5.- Pèrdues psicològiques i/o emocionals: Pèrdua de una il·lusió, projecte, creença, pèrdua de la autoestima, etc.
 
Així dons el procés de dol es realitzarà sempre que es perdi quelcom que tingui valor real o simbòlic, conscient o inconscient per aquell que ho o perd.
Segons Engel , el dol es una “reacció natural, sana i adaptativa, a una experiència vital, que experimentem tots els sers humans, sense  necessitat de medicació, subjectiva i psicològica, que no dona lloc a canvis somàtics i del que no es mor…Poder, tindríem que parlar de dol patològic o normal i restringir el primer a la categoria de malaltia.”
El dol normal pot presentar una sèrie de símptomes  cognitius, conductuals, emocionals i orgànics
Dins dels símptomes cognitius es pot presentar: incredulitat, confusió, sentit de presencia, no hi ha pèrdua d’autoestima.
Dins dels símptomes emocionals podem trobarnos  amb  estats de: tristesa, culpa, ansietat, soledat.
Dins la categoria dels símptomes orgànics podem trobar: opressió en el pit, vuit en el estómac, falta de aire, sequedat de boca, hipersensibilitat al soroll, opressió en la gola.
I per acabar dins l’esfera conductual es freqüent patir: trastorns de la son , de la alimentació , aïllament  social.
Si no aprenem a assimilar els patiments que les pèrdues ens produeixen, es podria iniciar un procés patològic que podria alterar l’ equilibri físic i psicològic.
El lema “Allò que no sabem no pot fer cap mal” no és cert.
Poder expressar el patiment es un pas cap la seva superai. Sabem de la funció terapèutica de la paraula.
Els nens també senten tristesa en front les pèrdues però ho expressen de manera diferent als adults; poden trobar se alteracions del son, canvis d’humor significatius, irritabilitat, disminució del rendiment escolar.
Quan els nens aprenen sobre la pèrdua i el dolor que provoquen d’una manera natural i sensible, desenvolupen una bona capacitat per afrontar les verdaderes crisis en el futur.
Ser forts no es no expresar el dolor.
La possibilitat d’elaborar un dol saludable està relacionada amb el grau de maduresa emocional.

Si bé les pèrdues son problemàtiques i doloroses, només a partir d’elles ens convertirem en sers humans plenament desenvolupats.
Desprès de superar un dol, tot tornará a anar bè, pero mai serà con avans.

 
“Aprendre a viure es a aprendre a despendre’s” 
Sogyal Rimponché
El llibre tibetà de la vida i la mort.
Isabel Cavallé Miranda
Especialista en Psicología clínica – Psicoanalista

Deja un comentario