“Madre e hijo” Una lectura de la corrupció
El llargmetratge de Calin Peter Netzer és una mirada, un cara a cara amb l’incest i la corrupció com a nous models socials en l’espai privat i públic.
En l’espai particular trobem l’Incest. Entenem l’incest per a tota relació passional del seu mare amb el seu fill. Mare que lluny d’estimar al fill i ajudar-lo a volar, l’utilitza. L’utilitzar com a el seu fal·lus. Fal·lus com a terme que designaria l’objecte capaç de saturar la falta i, en conseqüència, el desig.
Cornelia, la mare, se sent amargada pel fet que el seu fill hagi intentat trencar el cordó umbilical, acte necessari per a que Barbu deixi de ser un objecte per la seva mare i pugui ser un home per una dona. Però aquest intent arriba massa tard, i la fera ja havia infligit una ferida de mort a la seva presa.
El pare de Barbu, un subjecte patètic, és incapaç de posar-li un límit a aquesta dona.
Aquesta mare ocupa sempre el centre de la mirada. La resta de personatges són mers accessoris, satèl·lits submisos i covards que giren entorn seu.
En aquest intent de separar-se de la seva mare i convertir-se en un “home”, Barba fracassa. És un altre subjecte patètic incapaç de sostenir un posició. Barbu, entra en pànic davant la possibilitat de ser pare, funció que no pot sostenir a l’igual que el seu propi pare. Tot això se salpebra amb un deliri narcisista hipocondríac.
La funció paterna és això, simplement una funció (f), un significant que imposa un límit. Quan la llei opera, opera el límit.
Aquest fill s’excedeix, sobrepassa els límits i en conseqüència es produeix un acte: l’homicidi d’un jove.
Aquest homicidi se situa a un doble nivell.
- Privat: un jove de 14 anys mor. Aquest jove podria er la representació d’ell mateix.
- Públic: la mort d’aquest jove ha de ser castigada en l’àmbit públic. Si el pare imaginari de Barbu no opera, haurà d’operar La Llei, suposadament encarnada en la policia, la justícia i en especial en allò que s’anomena ètica, ètica del no tot.
Els suborns i les manipulacions perverses acaben per guanyar la partida, sabotegen la llei, retornant el fill <mort> als braços de la seva mare.
Lúcid film que ens mostra, sense vels, l’estat de corrupció generalitzada en el que vivim.
