QUÈ?
L’ésser humà es defineix per ser un ens en constant canvi: som, en bona part, resultat del que vivim i hem viscut. Alhora, les relacions humanes són imprescindibles per al subjecte i, al mateix temps, font de conflictes.
Així doncs, som éssers socials sotmesos a multitud de canvis:
- Biològics: naixement, pubertat, maternitat/paternitat, menopausa, malalties;
- Socioculturals: noves tecnologies, patologies, formes de vincular-nos, canvis geopolítics, econòmics;
- Familiars: nous membres al món familiar, dificultats en els vincles, pèrdues com poden ser divorcis, morts o independització dels fills; o bé
- Professionals: situacions d’atur, canvis de creixement, canvis per crisis, conflictes relacionals.
Si bé som éssers de canvi, tot canvi obliga a realitzar un treball de dol que requereix temps i cura, ja que en tot canvi hi ha una pèrdua i, possiblement, un guany a analitzar.
Avui en dia vivim en un món altament canviant, a una velocitat més enllà de la que nostre cap pot assimilar i en una societat que està orientada cap a l’èxit i que intenta eliminar el sofriment fugint d’ell. Sofrir s’associa a fracàs, a ser fluix, a no arribar, a sentir que un no forma part del sistema productiu i no serveix. En no escoltar el que el malestar ens assenyala, pot arribar un moment en què es produeix una esquerda interna. Hem fugit de la nostra pròpia veu interior que ens vol comunicar quelcom. Quan trobem el sentit de la nostra angoixa, la podem cercar amb paraules i la podem historiar, aquesta es transforma en un altra cosa ben diferent: en una producció.
El sofriment és un sentiment intransferible que es pot transformar amb l’escriptura o amb la creativitat.
Quan el malestar es mostra resistent, podem ajudar-nos d’un professional que ens doni les eines que poder ens manquen.
COM?
El treball a realitzar en aquest aspecte pot tenir dos vessants. La primera consisteix en un treball d’acompanyament del subjecte enfront de conflictes relacionals i/o etapes de canvi, per fer-los més suportables (prevenció); mentre que la segona consisteix en ajudar quan aquests conflictes queden encallats (tractament).
Concebo l’atenció al subjecte des d’un model biopsicosocial. La condició fonamental d’aquest model és l’escolta del subjecte, el qual permet establir una valoració de la situació particular. Aquesta escolta analítica permet treballar “cas per cas”.
Què vol dir això? Que no existeixen noies anorèxiques, ni persones depressives, ni nens amb TDA, sinó que existeixen subjectes que tenen un sofriment particular i únic i que, a resultes d’aquest sofriment, es presenta un símptoma determinat en l’individu. Aquest símptoma estarà inserit en una història particular: les vivències del passat, del present, i els desitjos futurs de cadascún.
Per què sorgeixen els símptomes? Perquè l’ésser humà sofreix un conflicte amb els altres i amb sí mateix, a més de dependre de les circumstàncies que l’envolten. Moltes vegades aquests conflictes són inconscients i desestabilitzen al subjecte, provocant un malestar que es tradueix en diversos símptomes: ansietat, depressions, fòbies, fibromiàlgia (dolor crònic), o malalties psicosomàtiques, entre d’altres.
La meva feina és l’escolta atenta i personalitzada del subjecte, en una recerca del sentit del símptomes per tal de convertir los en una producció d’un altre ordre.
QUI?
Aquest servei personalitzat està dirigit a:
- Persones individuals: nens, adolescents, adults.
- Parelles.
- Grups: família, institucions.
QUAN?
Atenc al subjecte en hores convingudes, acordades per telèfon.
“Quan l’ésser humà té un per què, pot travessar qualsevol com” (Víktor Frankl)