ABANS D’AHIR
Vaig néixer a Barcelona l’any 1953. Em van “educar” els meus pares, les monges, la ràdio, els veïns… i jo mateixa.
Vaig fer l’educació primària en una escola de monges i la secundària en diferents instituts i escoles laiques. Durant les últimes etapes de secundària, van caure a les meves mans llibres de filosofia, psicologia i psicoanàlisi que em van fer interrogar sobre el subjecte. La constitució subjectiva, el concepte de salut i malaltia, i un interminable etcètera van ser qüestions per les que vaig tenir clara la trajectòria que volia seguir.
Vaig cursar estudis superiors a la Universitat de Filosofia i Lletres, secció de Psicologia, a la Universitat de Barcelona (UB), ja que la carrera de Psicologia no existia com a tal. La finalització de la carrera va coincidir amb la mort de Franco l’any 1975. Poc després d’acabar, durant el 1976, i amb la consciència de saber ben poc sobre els temes que m’interrogaven, va succeir el cop d’estat a l’Argentina. Això va fer que arribessin a Barcelona ciutadans d’aquell país que van formar en l’estudi de la Psicoanàlisi. En aquells moments no existien màsters ni res que s’hi assemblés, i la manera de formar-me va ser mitjançant grups d’estudi sobre l’obra de Piaget, Klein, Winicot, Freud o Lacan, entre d’altres.
L’any 1976 vaig començar les meves pràctiques clíniques en el primer Centre de Salut Mental de les Corts. Veia pacients que eren supervisats per analistes més experimentats i, al mateix temps, vaig iniciar el meu procés d’anàlisi personal i didàctic.
AHIR
L’any 1983 vaig obrir una consulta privada i vaig passar a formar part del Centre d’Higiene i Salut Mental de
Badalona. Des d’aleshores he treballat com a psicòleg-psicoanalista ininterrompudament amb nens, adolescents i adults. Érem joves i teníem molta feina, il·lusió i moltes ganes d’aprendre. El treball clínic aviat va anar creixent de forma exponencial, però mai vaig abandonar la investigació, l’estudi i la inclusió en altres territoris a tocar.
En aquesta vessant, les meves tasques es poden resumir en les següents:
- Psicòleg–Terapeuta als Serveis Socials de l’Esquerra de l’Eixample, Ajuntament de Barcelona.
- Terapeuta per obra i servei a la Direcció General d’Atenció a la Infància, Generalitat de Catalunya.
- Supervisora Institucional i Clínica a la Cooperativa Tascó, “Titània: dones per la Salut”.
- Direcció dels tallers terapèutics per malalts mentals al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
En paral·lel vaig anar iniciant la meva trajectòria docent i de transmissió de coneixements. Dins l’experiència docent destacaria la formació com a Tutora de Pràctiques, des de l’any 1983 fins l’any 2013, a la UB. Actualment soc professora del curs “El model biopsicosocial”, dirigit a metges residents de MFIC a Badalona Serveis Assistencials (BSA). I tot això salpebrat amb mil i una participacions en cursos, grups de treball, congressos, mitjans.
En aquest recorregut, he begut de moltes fonts. Si bé la fonamental és la Psicoanalítica, la meva orientació és producte d’un recorregut que incorpora altres llenguatges i que basa es en el model biopsiscosocial/cultural.
L’any 2008 em van atorgar el Títol Oficial de Psicòloga Especialista en Psicologia Clínica, i l’any 2011 va ser el torn del Títol d’Expert en Psicoteràpia per la Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA).
AVUI
Després de quatre dècades com a psicòloga clínica i psicoanalista podem consensuar que, en aquests temps de capitalisme neoliberal, les coses han canviat (i canvien) a una velocitat de vertigen en el que concerneix els models sexuals, familiars, socials i polítics entre altres. En conseqüència, les patologies i el malestar també han canviat com tots podem observar: augment silenciat de suïcidis, augment de dones assassinades, precarietat econòmica entre altres violacions dels drets humans i per tant es precís un treball d’adaptació dels professionals a les noves realitats
Des de fa una dècada i de forma creixent he anat rebent demandes de subjectes el malestar dels quals és conseqüència d’estar sota l’influx de relacions perverses: violència, assetjament moral-sexual… Aquest nou fenomen que s’ha nomenat “relacions tòxiques” en l’imaginari social, és per a mi objecte de treball a diferents nivells: investigació, tractament, assessorament, peritatge y transmissió de coneixements oral o escrita.
Desgraciadament, avui, la presència dels psicòlegs en els jutjats és una realitat en alça.
L’ENDEMÀ
Els meus objectius de futur són poder continuar investigant, qüestionant, creixent i, a vegades, ajudant a créixer a qui així ho desitgi.