Personalitat
(Dibuix per cortesia de l’artista Estanislao Ferrer)
Des de fa una dècada, la personalitat i els seus trastorns s’ha vingut convertint en moda. Ens xoquem amb multitud d’articles, post, bibliografies, teories que circulen alegrement per la xarxa i les xarxes i que gaudeixen de multitud de seguidors.
Escoltem parlar de: personalitats tòxiques, immadures, narcisistes , evitadores, esquizoides, histèriques i un gran etc.
Anem recollint informació sobre la qüestió però sembla que la cosa cada vegada se’ns escorre més d’entre els dits, no es deixa agafar i els seus contorns se’ns desdibuixen.
Per poder seguir un camí, sense perdre’ns en l’excés, potser en faci servei situar unes bases, això és, uns axiomes bàsics que poden ser discutibles però sense els quals no podem avançar.
Vaig a tractar proposar qüestions senzilles, orientades més pel sentit comú que pels grans marcs conceptuals i teòrics existents.
Anem a per això:
– Que és la personalitat?
La personalitat és una manera de ser, de funcionar, de relacionar-se amb el món i amb un mateix.
La personalitat es construeix a partir de la interacció entre la disposició biològica i les experiències apresses.
El temperament és el material biològic en brut des del qual la personalitat començarà a formar-se i el caràcter és la influència ambiental que incidirà sobre el primer.
Així doncs, la personalitat esta feta a partir d’un material estable i construïble. La personalitat es pot treballar i per tant els seus trets les seves vores són susceptibles al canvi.
La personalitat és el modelatge d’un material noble molt reactiu al treball que en ell s’inscrigui.
– Que és una personalitat normal?
Tenint en compte que per definició lo anormal és el que s’aparta de la norma, del freqüent, i tenint en compte que avui dins del marc que denominem “patologies actuals” el centre està ocupat per aquelles patologies associades al narcisisme, el normal és la personalitat narcisista.
Davant de la qual cosa en lloc de preguntar-nos què és el normal potser seria millor preguntar-se què és una personalitat desitjable i a partir d’aquí inferir el seu contrari.
– Que és una personalitat desitjable?
Escolto la meva vena romàntica i faig el meu particular i personal torn a Freud i rellegeixo les seves paraules “La salut és la capacitat d’estimar i treballar”.
Ho torno a llegir ara i em sembla un somni en el qual un dia vaig creure fermament i que sense adonar-me estava deixant de recordar. “La Salut està en intima relació amb la capacitat d’estimar i de treballar”.
S. Freud ens va deixar grans veritats que cal recordar per no repetir errors, ens va parlar molt de la repetició com alguna cosa a transcendir.
L’amor i el treball pressuposen valors, valors com: la lleialtat, la responsabilitat, l’honestedat, la tolerància a la frustració, la capacitat de decidir i finalment la noblesa.
Un subjecte amb aquests atributs segur que sabrà bregar amb la vida encara que no sense patir alguna que altra esgarrinxada .
Isabel Cavallé Miranda
